Descripció
L’Albert Baiget i Badia va néixer l’any 1964. Utilitzant un d’aquells anglicismes pels que no sentia gaire afecte, era un boomer. Va veure la llum un 8 de març, dia assenyalat i qui sap si ja assenyalava els vincles femenins que van omplir tantes pàgines de la seva vida, també les d’aquest Poemari. “Les dones i els dies”, com diu el llibre de Gabriel Ferrater, una de les moltes referències vitals i literàries de l’Albert. L’amor i el temps, dos temes immensos que formaven part de les fixacions, i que es poden rastrejar en aquest llibre.
Va transitar de batxiller brillant a universitari excels i, ja llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, va passar a ser un professor d’institut excel·lent. Es compten per centenars els i les alumnes que han rebut les seves lliçons de llengua i literatura. També de vida. Perquè l’Albert va fer de la seva professió una passió, i de la seva passió la seva professió. Perquè l’Albert vivia des de la literatura, literaturitzava la seva vida.
Però la seva obra literària s’ha mantingut durant molt de temps amagada, i aquest Poemari pretén contribuir a treure-la del silenci. Podem anomenar-lo homenatge, o llegat, o descobriment. Que cadascú li posi el nom o la vivència que prefereixi. El que sí que podem assegurar és que no deixa indiferent.
