Descripció
Amb tres anys arriba a l’estació de França, uns mesos abans que Primo de Rivera. La senyoreta Júlia pela la fruita amb ganivet i forquilla en el si d’una família feliç. Al juliol del trenta-sis la guerra estronca els seus somnis i la postguerra els remata per les seqüeles d’una bomba, un tifus letal i un assassinat a Mauthausen. A dues veles, la Júlia treballa per mantenir la mare i el pis familiar al Passeig del Born. Poc temps lliure per a amors, amistats, banys de mar als Orientales o sessions de cinema.
Un del dret i un del revés, la Júlia repassa la seva vida, decidida a recuperar l’autoestima. El seu decorat vital és un temps de silenci, comú per a molts de nosaltres.
L’autor: Josep Casemajor i Ros
(Barcelona, 1r de setembre de 1954)
Soc periodista amb una experiència laboral variada, compartida entre el Departament de Salut i els mitjans de comunicació. Als anys 70 vaig ser redactor i guionista de Temps de Cançons al Circuit català de TVE, locutor a Ràdio Andorra, i periodista al Gabinet del conseller de Sanitat Josep Laporte. A mitjans dels anys 80 i fins al 1991, vaig ser redactor a TVE, a Taula de so, La plaça de la Lluna, al programa transfronterer Pyrénées-Pirineos i als documentals Vuit petits estats europeus i El Liceu, un mite que s’ofega, a Línia 900. A partir de 1992 a l’ICS i posteriorment al Servei Català de la Salut m’ocupava de comunicació, publicacions, organització de jornades i disseny de campanyes. Avui, col·laboro com a tertulià a La República Santboiana, a la ràdio municipal de la vila de Sant Boi, on visc des del 1991, participo com a voluntari a Òmnium Cultural, nedo, procuro viatjar i gaudeixo dels plaers domèstics.
Prioritzar la generositat enfront l’enveja, la valentia enfront la por i la responsabilitat enfront la mandra han estat i seran els meus valors, com el desig de llibertat plena per a la meva estimada Catalunya.
Júlia, testimoni de càrrec és un petit homenatge als meus éssers més estimats i a una època, des de l’òptica i el protagonisme d’una persona amb força criteri des de la seva natural humilitat, i observadora… com jo mateix.
