El Prat vuitcentista

El llibre del Josep Ferret és ambiciós perquè ens detalla gairebé pam a pam, l’esdevenir-se de cent anys del dia a dia de la nostra ciutat. Amb el rigor dels historiadors; amb els seus conceptes i visions de la vida; amb l’honestedat en la interpretació de les dades; amb les explicacions i l’anàlisi dels fets… Amb el detall, en fi, gairebé fotogràfic, d’un cronista de la narrativa èpica grega. I tot i que en aquest llibre ens parla de “vuitcentisme”, es diria que en Josep Ferret va de la mà amb els membres del moviment noucentista, que atresoren els atributs de la seriositat, de ser constructius i de ser renovadors.

El segle XIX fou realment una centúria d’evolucions i també de revolucions. I precisament a Catalunya nasqué la Renaixença, si voleu, fins i tot, una revolució simbòlica. Però, això sí, que va permetre que una llengua que molts consideraven morta per als usos cultes i literaris, encabís les obres de Verdaguer, Pitarra o Guimerà. I que tenia un esperit on predominava la ponderació (virtut aferrada als historiadors), molt per damunt del reduccionisme o l’erudició. I que -ves per on- del seu essencial romanticisme va néixer el nacionalisme espanyol, impulsat per la burgesia catalana per tal de construir un Estat espanyol modern. Amb la Renaixença, reneix la nació catalana i neix l’Estat espanyol. (Del proleg de Vicenç Tierra).