Descripció
El Prat que es descriu en aquesta petita narració ja no existeix. S’ha escolat en la boira del temps.
Aquell Prat demogràficament i urbanística assequible i territorialment ubèrrim d’espais lliures curulls de contrades naturals, ha donat pas a aquest altre Prat víctima d’un urbanisme desbocat (que ja ha saltat al sud de l’avinguda Onze de Setembre) i d’un allau d’infraestructures que han trinxat el territori i, pel que sembla, no te intencions d’aturar-se; l’espasa de Dàmocles disfressada de projecte de perllongació de la tercera pista de l’aeroport, penja sobre l’estany de la Ricarda i el seu entorn natural.
També la vida de les persones s’ha capgirat radicalment. A un evident progrés material (neveres elèctriques, cuines amb plaques d’inducció, calefacció, aire condicionat, rentadores, renta-vaixelles, cotxes…) s’hi contraposa una forma de vida trepidant presidida per l’estrès generat per l’economia de la superproducció i el super consum estimulat per una propaganda ubiqua i pertinaç. Aquell tipus de societat amb un clima veïnal de convivència confiada, propera, amb un contacte humà intens i quotidià, ha mudat a una col·lectivitat desconfiada, anònima, en que la proliferació de les instal·lacions d’alarmes en les cases particulars és una bona mostra d’un ambient social enrarit, recelós…
El progrés, tan encomiable i desitjat, porta sempre inherent el perill d’accelerar-se de forma incontrolable i, a voltes, d’infectar-se amb el virus de la corrupció. Aleshores, es posa en perill, fins i tot, la pròpia viabilitat del planeta. Aquest fenomen es visualitza, preferentment, en els llocs que ens són més propers.
El nostre Prat, el Prat actual, n’és un bon exemple.
L’autor: Robert Mogas i Moliné
Nat al Prat de Llobregat on ha residit tota la vida. En acabar l’escola bàsica, ingressà a l’Escola d’Aprenents de l’empresa local «La Seda de Barcelona» desapareguda fa anys. Aquest fet significà un autèntic punt d’inflexió en la seva vida, no tan sols en la vessant «acadèmica», sinó també en la social i la seva derivada conseqüent: la política.
En Robert Mogas és enginyer tècnic (especialitat mecànica). Gairebé tota la seva vida professional transcorregué en diferents departaments d’una important empresa automobilística.
Les seves inquietuds socials i polítiques feren que s’impliqués en les lluites veïnals per reivindicar dotacions de serveis dels que el Prat, com tantes altres poblacions, n’estava dramàticament mancat. Fou president de l’Associació de Veïns de la carretera de la Marina.
Participà, en la clandestinitat, en la lluita antifranquista en les files del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) partit en què va militar vint anys.
Amb l’adveniment de la democràcia fou regidor del primer ajuntament democràtic i, durant tres anys, en el de la segona legislatura en què ostentà la responsabilitat d’Ecologia i Medi Ambient.
Amant de la lectura, també s’ha sentit temptat per l’escriptura, si bé aquest és el primer llibre que publica.
Va guanyar el segon premi en el VIII certamen de poesia Rafael Alberti, convocat per la Casa d’Andalucia del Prat de Llobregat el 26/10/2002.
